El Cant de la Sibil•la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa. Fou prohibit després del Concili de Trento, tot i que s'ha pogut seguir representant, durant la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies de Mallorca i a l'Alguer de manera pràcticament ininterrompuda. Entre les representacions actuals més destacades es compten la de la catedral de Palma,la delSantuari de Lluc o la que cada any, des del 1998, fa Maria del Mar Bonet a l'església de la Bonanova
Darrerament, i després de segles sense representar-se, s'ha anat recuperant també en moltes esglésies de Catalunya i del País Valencià, com a Santa Maria del Mar (des del 1948) la Catedral de Barcelona (des del 2009), Ontinyent, Gandia o Xeraco.i Manises
El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del mon i inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, per la qual cosa es tracta d’una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua. Hom té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a Barcelona, Girona, Vic, València, Montpeller o Tarragona on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal.
La Sibil•la i el Misteri d’Elx són els únics exponents de les representacions litúrgiques prèvies a la reforma tridentina que varen sobreviure a la prohibició, per la qual cosa, i entre altres raons, ambdues han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per laUNESCO, en concret el 16 de novembre de 2010 en el cas de la Sibil•la També fou declarada bé immaterial d'interès cultural per acord del Ple del Consell de Mallorca de 13 de desembre del 2004
El Cant de
A Mallorca:[11] Música
A Ontinyent:
La jorn del Judici
parra el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
avans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremilura de gran por
Terra tremola pendol serà
que les torres derrocarà
les pedres per mitj es rompràn
i les muntanyes es frondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
Avans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vull pregar
que de l'infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.
Ans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
A Ontinyent:
La jorn del Judici
parra el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
avans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremilura de gran por
Terra tremola pendol serà
que les torres derrocarà
les pedres per mitj es rompràn
i les muntanyes es frondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
Avans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vull pregar
que de l'infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
A l'Alguer:[12]
Al jorn del judici
parrà qui avrà fet servici.
Un Rey vindrà perpetual
vestit de nostra carn mortal
del Cel vindrà tot certament
per fer del setgle giugiament.
Ans quel Judici no serà
un gran señal sa monstrarà
lo sol perdrà la resplandor
la terra tremirà de por.
Aprés se badarà molt fort
amostrantse de gran conort
amostrar se an ab bris i trons
les infernals confusions.
Del Çel gran foc devallarà
com a soffre molt podirà
la terra cremarà ab furor
la gent avrà molt gran terror.
Aprés serà un fort señal
d'un terratremol general
les pedres per mig se rompran
y les montañes se fendran.
Llavors ningú tindrà talent
de or, riqueses, ni argent
esperant tots quina serà
la sentèntia ques darà.
De morir seran tots son talents
scrafirlos an totes les dens
no y avrà home que no plor
tot lo món serà en tristor.
Los puits y plans seran iguals
allí seran los bons y mals
Reis, Duchs, Conptes y Barons
que de lus fets retran rahons.
Aprés vindrà terriblement
lo fill de Déu omnipotent
qui morts y vius judicarà
qui bé avrà fet allís parrà.
Los infans qui nats no seran
dintre ses mares cridaran
diran tots plorosament
ajudaus Déu omnipotent.
Mare de Déu pregau per nos
pus seu Mare dels peccadors
que bona sentèntia hajam
y Paradís possehiam.
Vosaltres tots qui estau
devotament a Déu pregau
de cor ab de gran devoció
que us porte a salvació. Amen.
Originàriament la Sibil.la es cantava amb melodia gregoriana i, tal i com es pot veure al Còdex de la Concepció abans mencionat, l'acompanyament musical que es feia a Mallorca, excepte en algunes variacions, era el mateix documentat a altres llocs de la península. Avui per avui no es pot saber fins quan es va cantar la Sibil.la amb aquesta música gregoriana, però segurament fou fins el segle XVI o XVII. La transmissió oral durant segles del Cant va comportar, al igual que amb el text, l'aparició de diferents variacions i models. L'interès que va suscitar aquest cant entre els primers estudiosos de la música i folkloristes del XIX va donar lloc a la transcripció en partitura de les diferents versions conegudes en el seu moment, amb el que se fixaren les versions melòdiques que han arribat fins avui en dia. Actualment, les versions que s'interpreten, si be amb diferències i matissos, son poques perquè totes tenen com origen comú les partitures fixades pels estudiosos del segle XIX.
«Al començament, el cant de la Sibil.la era interpretat per preveres, que varen ser substituïts amb el pas dels segles per un nin cantor. Actualment, a la majoria de les esglésies continua essent un nin el que canta, si bé en alguns casos ho fa una nina o una dona. A la representació actual, el nin cantor surt acompanyat per dos o més escolans amb ciris, que l'acompanyen fins al presbiteri o la trona. Les estrofes són entonades a veu sola i sense acompanyament instrumental, excepte quan, entre estrofa i estrofa, s'introdueix l'orgue.La indumentària que s'utilitza és molt semblant a totes les esglésies de Mallorca. Sol consistir en una túnica blanca o de color, de vegades brodada al coll i a la part inferior, i habitualment una capa; en alguns pobles la capa se substitueix per una altre túnica. El cap es cubreix amb una gorra del mateix color que el vestit. A les mans porta una espasa, que manté dreta davant la cara el temps que dura el cant, i quan aquest acaba forma amb l'espasa una creu a l'aire. A algunes de les celebracions, en acabar el cant, es talla amb l'espasa una coca que penja del tornaveu de la trona. En els darrers segles també està documentat que es tallaven les neules que solen decorar les esglésies per Nadal.
Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat
El 16 de novembre del 2010 el Cant de la Sibil•la de Mallorca va ser declarat patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda de la UNESCO reunit a Nairobi (Kenya).[13][14]
El Cant de la Sibil•la, que es fa la nit nadalenca a la Seu de Mallorca i a quasi totes les altres esglésies de l'illa, és un dels més preuats monuments del nostre folklore religiós. Per descriure'l i explicar-ne el possible origen, transcrivim a continuació un article del nostre col•laborador M. Sanchis Guarner publicat en el primer número dels Quaderns de Literatura «Raixa»(Mallorca, 1953). En acabar l'ofici de matines i abans de començar la missa, puja a la trona un al•lot d'uns dotze anys, que duu un cridaner vestit de caire femení amb tuls i sedes brodades, i que sosté amb les dues mans una gran espasa lluenta. Porta tan estrany indument perquè representa una sibil•la, i, com és sabut, l'Antiguitat cristiana admeté que Déu havia concedit una mica d'esperit profètic a algunes d'aquelles endevinadores paganes, per tal de predisposar els gentils, amb llurs oracles, a rebre la llum de la Bona Nova. Aquell infant, sempre una mica emocionat per la gran solemnitat del moment i la gentada que l'escolta, canta aquesta arcaica cançó (...)
Al començament, el cant de la Sibil.la era interpretat per preveres, que varen ser substituïts amb el pas dels segles per un nin cantor. Actualment, a la majoria de les esglésies continua essent un nin el que canta, si bé en alguns casos ho fa una nina o una dona. A la representació actual, el nin cantor surt acompanyat per dos o més escolans amb ciris, que l'acompanyen fins al presbiteri o la trona. Les estrofes són entonades a veu sola i sense acompanyament instrumental, excepte quan, entre estrofa i estrofa, s'introdueix l'orgue.La indumentària que s'utilitza és molt semblant a totes les esglésies de Mallorca. Sol consistir en una túnica blanca o de color, de vegades brodada al coll i a la part inferior, i habitualment una capa; en alguns pobles la capa se substitueix per una altre túnica. El cap es cubreix amb una gorra del mateix color que el vestit. A les mans porta una espasa, que manté dreta davant la cara el temps que dura el cant, i quan aquest acaba forma amb l'espasa una creu a l'aire. A algunes de les celebracions, en acabar el cant, es talla amb l'espasa una coca que penja del tornaveu de la trona. En els darrers segles també està documentat que es tallaven les neules que solen decorar les esglésies per Nadal.
Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat
El 16 de novembre del 2010 el Cant de la Sibil•la de Mallorca va ser declarat patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda de la UNESCO reunit a Nairobi (Kenya).[13][14]
»
Bibliografia
BONNÍN I VALLS, Ignasi. «En torn del «Cant de la Sibil•la». Apunts crítics.». Annals de l'Institut d Estudis Gironins; [Girona], Vol.: 25 Núm.: 2 (1981). ISSN 0213-6228 [Consulta: 30 des 2008].
VICENS, Francesc. El cant de la Sibil•la a Mallorca. Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2004. ISBN 8496376176.
VICENS VIDAL, Francesc. «El Cant de la Sibil.la a l'actualitat.». Lluc [Escorca, Mallorca], Núm.: 843 (gener-febrer) (2005), 14-16. ISSN 0211-092 X [Consulta: 30 des 2008].
No hay comentarios:
Publicar un comentario