Però cal pensar en el que ens a ensenyat en el temps que hem estat amb ell, ens ha ensenyat un aplom impressionant , una claredat , un talent per a parlar sense ofendre ,una visio de furtur, un saber estar en totes les situacións i quan no hi havia una altra eixida una ironia intel·ligent . Tant de bo siguem prou listos per a haver aprés del seu exemple.
Et recordarem sempre.
Carles lopez
Intervenció de Toni Raya en l'església de sant Joan Baptista de Manises
Quan es fa una intervenció d’aquest tipus es parla de tot un passat en comú: infància, joventut, …
Desgraciadament, jo no vaig compartir aquestes etapes de la vida amb Vicent; la meua relació amb ell va a començar farà un 30 anys i dins d’un ambient molt concret de la societat manisera: la Comparsa L’Albardí. Les nits de Juliol, de xarreta al carrer Major, són un vertader patrimoni per a tots nosaltres, principalment per les amoroses i enriquidores converses amb Mª. Carmen i Vicent; converses que se feren més extenses en les caminades que un grup d’amics fèiem pel territori que ell tant estimava, el seu benvolgut País Valencià.
Però deixeu-me que vos parle d’aquesta darrera setmana; abans de la mort de Vicent (en aquest set dies) dos fets han marcat l’esperit i la vida de tots nosaltres:
Fa una setmana, el diumenge passat, ja molt malalt i a punt d’entrar en coma, Vicent va cumplir el seu últim desig i el seu últim deure com a ciutadà: votar. Ho va fer discretament, sense més ajuda que la de la seua dona i el seu fill i a les 3’30 de la vesprada, quan a la taula electoral només estaven el president i algú vocal. Va exercir el seu dret i el seu deure serena i lliurement; conscient de que això era l’últim que podia fer per apropar-nos a eixe món nou que ell portava al seu cor.
L’altre fet va succeir la vesprada del passat dijous. La meua filla, la meua dona i jo acudirem a casa de Vicent; Mª. Carmen sabia que s’ananava i volia que els amics se despediren d’ell. Mai he vist tanta dignitat en un moment tant colpidor, la dignitat de Vicent i la dignitat de tota la seua família: la seua dona, els seus fills, els seus germans, les seues nores, la seua neta, …En aquella casa n’hi havia dignitat i amor a cabassades, tota la seua família fent lo possible i lo impossible per a que Vicent fora una persona molt feliç els últims dies; envoltat d’olors, de música, de carícies, de paraules, de tranquil•litat, de serenitat, …
I aquestes dos fets són les dos últimes lliçons que Vicent ens ha deixat: la d’un home digne i la d’un ciutadà exemplar.
Vicent, viatja tranquil; que has deixat el teu llegat, no només a la teua família; has deixat el teu llegat de ciutadà exemplar i d’home digne a tots els teus amics i a tots el que et conegueren.
Gràcies Vicent; i es tornarem a vore.
ANTONI RAYA
Ací teniu el poema que es va llegir al soterrat del nostre amic Vicent.
Nelo Soribes
COM COMPLAURE’S DE TOT?
MÉS AVIAT ESBORRAR-HO TOT.
L’HOME DE TOTS EL MOVIMENTS,
DE TOTS ELS SACRIFICIS I DE TOTES LES CONQUESTES
DORM. ELL DORM, DORM, DORM.
RATLLA AMB ELS SEUS SOSPIRS LA NIT MINÚSCULA, INVISIBLE.
NO TÉ NI FRED NI CALOR.
EL SEU PRESONER S’HA EVADIT – PER DORMIR.
NO ÉS MORT, DORM.
QUAN S’HA ADORMIT
TOT EL SORPRENIA,
JUGAVA AMB PASSIÓ,
MIRAVA,
SENTIA.
I …LA SEUA DARRERA PARAULA:
“SI AÇÒ HAGUÉS DE TORNAR A COMENÇAR,
US TROBARIA SENSE BUSCAR-VOS”
PAUL ÉLUARD
Llibre: Capital del Dolor
Nelo Soribes
